Seguidament oferim una traducció del post publicat originàriament en anglès a Amati & Associates

Cada vegada arriben més notícies sobre crowdfunding i crowdlending, així que vaig pensar que ara és el moment d’entendre’ls i d’aclarir el que són. Així que vaig decidir de posar-me en contacte amb un ex-company de classe de l’IESE i entrevistar-lo. És en Matthieu van Haperen, Director General i soci d’ECrowd! És un enginyer holandès, amb experiència en empreses d’alt calibre (ABB i McKinsey) i 6 anys com a emprenedor en el sector de l’energia verda. El 2014, juntament amb en Jordi Solé Muntada, un economista català, van llançar una de les primeres plataformes de finançament col·lectiu.

Personalment em resulta difícil entendre el concepte del crowdfunding, paraula que serveix de paraigües sota el qual coexisteixen molts conceptes diferents. «El crowdfunding és el finançament col·lectiu» -m’explica Matthieu- «Permet a les persones prescindir dels molts intermediaris que hi ha als mercats financers, i els apodera per invertir directament en persones, projectes o empreses que necessitin finançament. És la gran disrupció en els mercats financers, comparable al que va passar amb el comerç electrònic fa 15 anys «.

Si bé té sentit la definició, tot just grata la superfície del fenomen: al mercat hi ha molts diferents jugadors amb models de negoci molt diferents, com Kickstarter i Crowdcube. El nostre expert aclareix: «És important distingir entre el crowdfunding basat en recompenses, on moltes persones financen una pel·lícula, un llibre, o el desenvolupament d’un prototip tecnològic i a canvi reben una còpia especial del llibre, el prototip desenvolupat, una samarreta o el que sigui. A l’altra banda de l’espectre hi ha el crowdfunding basat en inversió, ja sigui de capital o préstecs, on els inversors esperen que els retornin el seu capital amb un retorn financer. I dins del crowdfunding de préstecs – o crowdlending- també hem de distingir entre préstecs P2P -de persona a persona- i P2B -de persona a empresa. Aquests dos últims tipus també són molt diferents, ja que la naturalesa de l’anàlisi del risc de crèdit és molt diferent «.

A l’espera dels números definitius, el sector ha recaptat el 2014 entre 5 i 10 mil milions. Tot i això, i segons el CEO d’ECrowd! només estem visualitzant la superfície del potencial d’aquest sector: «el sector financer està a punt per a la disrupció: els usuaris estan evolucionant i estan cada vegada més acostumats a fer transaccions per internet, a més la crisi financera ha erosionat gran part de la confiança que tots teníem en els bancs. »

Els bancs són un element clau d’aquest ecosistema: ECrowd! té com a objectiu ajudar a les empreses a diversificar les seves
fonts de finançament, tot proporcionant una alternativa que al mateix temps sigui atractiva per als inversors. Però també se centren en un segment al qual els bancs no donen servei: «En els préstecs no competim directament amb els bancs. El nostre model de negoci es dirigeix a un mercat que té gran dificultat d’accés al finançament bancari. Financem projectes a petita escala, com l’eficiència energètica, les infraestructures de telecomunicacions, etc., sempre relacionats amb la generació d’un impacte social positiu. Aquests projectes aconsegueixen fàcilment finançament a partir d’una certa mida, posem que des de 400.000 euros, però per sota d’aquest llindar els bancs no estan interessats en aquestes operacions. Pel que fa als inversors, per descomptat que tothom està lluitant pel mateix inversor, de manera que en això competim amb altres plataformes, però també amb els bancs «.

Matthieu ressalta tots els avantatges del crowdlending: «El deute de crowdlending no consta a la CIRBE i, com a tal, no influirà en la qualificació bancària del prestatari. A més, la campanya de captació de fons pot servir com una validació del propi mercat i, encara que que el finançament per crowdlending no sol ser més barat que el d’un banc, no implica la venda creuada obligatòria d’altres productes bancaris.»

Per descomptat, no només hi ha avantatges: primer la recaptació de fons es fa públicament, i això pot ser una barrera per a les empreses que no estiguin disposades a compartir obertament les seves necessitats i plans de finançament. I segon, l’èxit de la recaptació de fons no està garantit, i en paraules de l’alumne de l’IESE: «És un gran esforç que no s’ha de subestimar.»

ECrowd! actualment s’està autofinançant pels seus socis i per un préstec tou per part del govern, però després d’haver culminat amb èxit les primeres operacions (com un projecte de fibra òptica a Espanya), i mirant els seus plans de creixement, també estan buscant recaptar diners: «Aquest any, hem de llançar una ronda de captació de capital per finançar el creixement i per poder complir amb els nous requisits de la futura llei de de crowdfunding. Per això estem preparant una campanya de crowdfunding per a nosaltres mateixos, en paral·lel amb una ronda de finançament amb business angels«.

Finalment, la peça que falta en el trencaclosques són els inversors i les motivacions que s’amaguen sota de la seva decisió d’invertir en una campanya crowdlending: «El crowdlending és una forma més conservadora d’invertir que el crowdfunding, amb menys risc i amb pagaments estables i previsibles, tot i que un no es converteix ràpidament en milionari amb això. Si ho fas bé, pots generar fluxos de caixa estables i a llarg termini. A més, ECrowd! ofereix l’oportunitat d’invertir en projectes reals i tangibles, amb un impacte positiu en la societat i, potencialment, fins i tot en projectes que afecten directament la teva pròpia comunitat local. Aquesta és la disrupció real que una plataforma de crowdlending com ECrowd! pot oferir: la possibilitat que els estalvis de les persones puguin generar un impacte directe i que obtinguin una major rendibilitat amb projectes en els que realment creuen. Per contra, el crowdfunding de capital és un joc d’alt risc». I, per descomptat, la clau de l’èxit està en la diversificació en una multiltud de projectes i inversions.

Filiberto Amati

——

www.ecrowdinvest.com